La nit de cap d'any jo la vaig passar a Moraira, vam quedar amb uns amics per a anar a celebrar-ho a sa casa. Pel mig dia, mon pare i jo anarem a casa d'uns amics a fer postres per al sopar, ells feren un flam increible i galetes i nosaltres fèrem un pastís de xocolata. Després ens digueren que anaven 36 persones per tant, mon pare em digué que hauriem de tallar el pastís en trossets xicotets per a que tothom poguera probar-lo i jo no volia tallar-lo tan xicotet i vam decidir fer un altre. Jo estava preocupada per si sobrava massa però vaig seguir. Quan arribàrem, jo me'n vaig anar a jugar amb les meues amigues i després anarem a sopar. No sopàrem tant com jo pensava i després anarem al saló a esperar. Quan vaig tornar al menjador, els pares estaven fent un "xin-xin" per mi i pel meu pastís! Del primer no quedava casi res!
Un ratet després, ja estavem tots al saló, i de sobte algú dels xiquets diu: -el pastís de Júlia!- i se'n van correguent. Estaven agafant un tros molt ansiosos i jo els vaig dir que encara quedava l'altre pastís però em van dir que no, perquè ja se l'havien menjat i soles quedava un mini trosset de pastís. Em vaig quedar molt satisfeta amb el meu treball.
Es van fer les 11:50 de la nit i ja estavem tots al saló, atents a la televisió. Quan quedaven 5 minuts em vaig adonar de que jo soles tenia 11 peces de raïm! Per tant, vaig demanar uno rapid. Quan ja sonaren les campanades, va ser la primera vegada que jo m'havia menjat totes! Bò, menjat... millor dit, que les tenia en la boca!
Tothom començà a abraçar-se i quan jo vaig acabar d'abraçar a la majoria, va ser quan ja m'havia tragat les 12 peces de raïm!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada